TEATRO DE LA RESISTÈNCIA

ANTÍGONA

Textos de: Sófocles i Esquilo
Versió lliure i direcció: Hadi Kurich
Repartiment: Ana Kurich, Hadi Kurich, Begoña Tena, Miquel Mars

Antígona, guiada per l'amor fraternal s'enfronta a la raó de l'estat, representada per Creonte, un polític que en postguerra ha perdut el rumb i s'ha convertit en un governant autocràtic i posseït d'ell mateix, completament allunyat de la sensatesa i el bon judici que se li havia de suposar. D'aquest conflicte, Antígona no ix amb vida, però aconsegueix commoure les consciències dels ciutadans. El poder tirànic és destruït, no per una revolució sinó per la seua pròpia inquietud i, al final, el sentit comú triomfa.
A pesar de ser una tragèdia, Antígona és l'obra que més optimisme ha suscitat en la societat de totes les obres mai escrites. És un estendard de la llibertat i el dret de l'individu a la rebel·lió enfront del poder de l'estat que ha oblidat la raó principal de la seua existència, que no és un altre que proporcionar i defendre la justícia i l'interés comú.

 

Tweet